Camí dels antics oficis

La ruta del camí dels antics oficis es troba en un dels indrets més emblemàtics de Naturland, el Prat de Conangle.

És el moment de venir i divertir-te trobant les 10 escultures que simbolitzen els antics oficis d’Andorra.

És tracta d’un camí molt planer, circular, 100% familiar i on et podràs passejar descobrint la història de les diferents figures que aniràs trobant al llarg del recorregut.

És un camí senderista ideal per a famílies i grups d’amics. Està adaptat per anar-hi amb cotxet i amb cadira de rodes, tot i que és un camí de terra. Consulta el nostre personal per a que et pugui assessorar.

La duració aproximada de la visita serà d’uns 40 minuts.

LA DAMA BLANCA


Aquesta llegenda neix a la cascada d’Auvinyà. En temps molt llunyans la guarda de la frontera baixa estava a la cura d’una sola dona, la misteriosa Dama Blanca.

En aquell temps, la llibertat dels andorrans es veia amenaçada per la tirania del bisbe d’Urgell. Una nit de lluna vella ella li comparegué irresistiblement seductora i tots dos s’endinsaren en la boscúria fins l’endemà, quan el bisbe retornà trasbalsat i aterrit, jurant que mai més no passaria per allà.

Passà el temps i el bisbe s’atreví a emprendre de nou el camí cap a Andorra, fou mai més no se’l va veure. La misteriosa desaparició alliberava els andorrans del jou de l’esclavatge, però un gran llop negre atacava cases i ramats, sembrant la ruïna i la mort.

Organitzaren la cacera i fou el més valent dels síndics qui posà fi a la vida de l’execrable llop. Per a ell, però, el malson no s’acabà aquí i cada nit se li apareixia el lloparràs, fet que el va portar a perdre la salut i el senderi. Els andorrans van acudir a la Dama Blanca, malauradament els seus poders no arribaven a tant però en un moment de lucidesa li revelà que dins del llop s’hi allotjava l’ànima fosca del tirà. La mort del síndic s’endugué el darrer vestigi de la maldat del bisbe.

A la Dama Blanca, diuen que se la veu de vegades pels boscos d’Auvinyà, amatent a barrar el pas a qui vulgui sotmetre els andorrans i vetllant per la independència del país.

PASTOR AMB RAMAT

L’ofici de pastor és una tradició mil·lenària, fa més de 6.000 anys que les ovelles van arribar al país.

Els pastors duien els ramats a les pastures fresques a l’estiu i a l’hivern a les valls i planes on l’herba garantia l’aliment.

Els segles XIX i XX significa un gran canvi per aquell model de vida, l’evolució d’espècies introduïdes i la introducció de vehicles fa que arribi casi a l’extinció en els nostres dies.

L’OFICI DE CARBONER

Generalment eren pagesos que segurament quan al camp no hi havia feina, és a dir a l’ hivern, feien el carbó.

Per fer una carbonera, es feien placetes en el bosc, es tallava i es preparava la llenya, s’utilitzaven entre 20 i 30 tones de fusta. El procés de convertir-se en carbó podia durar de dues a tres setmanes i calia vigilar-lo constantment de dia i de nit. Coneixent el complicat procés de com es feia el carbó, no és difícil entendre que aquest ofici hagi desaparegut.

TIRADOR AMB CAVALL

Es tracta de l’ofici d’extreure llenya del bosc mitjançant un cavall.

El lligam que suposa tenir cura del bestiar, les limitacions de càrrega, son factors que determinen el retrocés d’aquest sistema, enfront de l’ utilització de maquinaria, tot i que continua sent utilitzat habitualment en determinades zones de bosc.

CAÇADOR I GALL DE BOSC

El gall de bosc es un au protegida que cal preservar, la pressió en els seus hàbitats i l’ocupació humana l’ han fet casi desaparèixer, per tant, hem de respectar i protegir els boscos per afavorir la vida d’aquestes aus i altres animals que poblen els nostres espais naturals.

TREMENTINAIRES

En valls amagades dels Pirineus unes dones que eren grans coneixedores de les propietats de les plantes, recollien i preparaven herbes i baies medicinals, trementina per fer ungüents i xarops. Posteriorment la portaven a vendre per els pobles a peu lluny de les seves cases.

En els segles XIX i XX es va desenvolupar aquesta feina fins l’any 1982 quan es va fer el darrer viatge d’aquestes dones, en parella recorrien les comarques durant setmanes, els preparats que duien eren: oli de ginebró i d’avet i com no, la trementina que dona nom a la seva activitat.

Estaven localitzades en les valls de Tuixén- La Vansa, actualment encara hi ha dones que segueixen aquesta tradició però ja no van pels pobles a vendre.

CONTRABANDISTES

El contraban ha estat una activitat que durant molts anys s’ha desenvolupat en els països fronterers. Productes escassos, productes cars, i altres, eren la finalitat d’aquestes persones que arriscaven la vida per uns guanys extres en temps difícils.

CARRABINERS

Els Carrabiners o policia de Frontera i muntanya, eren els que vigilaven el compliment de les lleis i controlaven el pas de persones i objectes en les zones de muntanya on no existien punts de pas, carreteres o punts de duanes.

TRAGINERS

L’ofici dels Traginers, era el de transportar mercaderies i persones d’un lloc a un altre, també eren portadors d’informació als pobles per on passaven.

En el transport s’utilitzaven carruatges, cavalls, eugues i mules.

Existien diversos tipus de carruatge per cada tipus de transport.

  • Carro trabuc “volquet”
  • Carro barroc
  • Tartana
  • Carro del vi
  • Carro de pagès

EXCURSIONS LITO

Aquesta escultura és un petit homenatge als pioners del turisme en aquest espai de muntanyes d’Andorra, Excursions Lito.

L’empresa portava d’excursió als turistes amb un bus 4x4, fins aquest entorn, pujant al Pic negre i Claror, desprès de l’excursió, en el Refugi, se’ls oferia un menú de carn a la brasa i acabant la festa amb un acordionista que oferia un concert i ball.